Narratives of Legitimacy

Abstract

Els discursos de legitimitat contenen altíssims nivells de justificació dels estats i dels règims; discursos de dret diví, discursos de reafirmació electoral o democràtica, discursos de conquesta, discursos de drets històrics. Aquests discursos poden semblar sòlids i perpetus, tot i que la història evidencia que són fràgils i efímers i es poden esvair d’un dia per l’altre. Són fruit del mite, d’esdeveniments passats i, molt sovint, d’acords internacionals o del consens. Els seus canvis es deuen a la transformació dels valors globals, la pressió econòmica, els reptes ideològics interns i externs, la dissidència o bé a improbables situacions de conversions en massa. Els discursos de legitimitat —i les seves variants— són alimentats per grups contraris, com ara els defensors d’un règim, ja sigui la classe dominant o conservadora, i els seus rivals seculars, tant interns com forans. Les transformacions apareixen per canvis de posició des del propi estat, ja sigui en clau interna o global, i també pel paper creixent d’altres actors principals amb força suficient per acceptar, conformar o rebutjar aquests discursos de justificació. Els estats no reeixits —els que no disposen d’un discurs convincent de legitimitat— poden imposar restriccions en el dret d’expressió per tal de protegir-se de la crítica, les ofenses o d’altres vies d’atac.

Narratives of legitimacy include the highest-level justifications for states and regimes, narratives of divine right, narratives of electoral or democratic affirmation, narratives of conquest, narratives of historical entitlement. These narratives can seem solid and eternal yet history shows they are fragile and ephemeral, that they can vanish in a day. They are the product of myth, of past achievement and often of international accord and consensus. Shifts can come from changing global values, from economic pressure, from ideological challenge from outside or out, from dissent, or from improbable moments of mass conversion. Narratives of legitimacy —and their alternatives— are nourished by competing groups —for example, supporters of a regime (be they stakeholders or merely conservatives) and its long-term opponents (both domestic and foreign). Transformations come from changes in the state’s own telling of its story, both at home and globally, and from the increasing role of other major players in accepting, fashioning or rejecting justificatory narratives. Failing states —those without any convincing narrative of legitimacy— may use coercive speech restrictions to protect themselves from criticism or insult or other methods of undermining them.