Tecnologia de la informació en l’educació superior: paradigmes emergents

Abstract

Els canvis en la societat demanen canvis en l’educació. Analitzem dos tipus de canvis, relacionats tots dos amb la flexibilitat. Un d’aquests canvis afecta la logística de la participació en l’educació i fa referència a l’ús de la tecnologia per aportar els tipus de processos que utilitzem en la societat per a la comunicació, el tractament de la informació i el maneig de documents, i la seva presentació per les vies ordinàries d’interacció en l’educació superior. La tecnologia permet accedir fàcilment als recursos, compartir-los i col·laborar, independentment del temps i la distància. Aquest fet genera expectatives en els nostres estudiants sobre l’ús d’aquesta mateixa eficiència en l’educació. El segon tipus de flexibilitat té a veure amb les noves tècniques pedagògiques. En particular, analitzem una aproximació a la pedagogia on els estudiants troben o creen recursos que comparteixen amb els altres i que poden ser reutilitzats per ampliar els materials d’estudi en el curs. Aquest nou tipus de flexibilitat pedagògica converteix els estudiants i l’instructor en cocontribuents al curs.

Changes in society call for changes in education. We discuss two sorts of changes, both relating to flexibility. One change involves the logistics of participating in education: using technology to bring the sorts of processes that we use in society for communication, information management, and document handling and presentation into the ordinary ways of interacting in higher education. Technology allows easy access to resources, sharing and collaboration regardless of time and distance. This leads to expectations from our students that the same efficiencies will also be made use of in education. The second sort of flexibility relates to new pedagogies. In particular, we discuss an approach to pedagogy where students find or create resources that they share with each other and that can be reused to extend the study materials in the course. This new kind of pedagogical flexibility leads to a students and instructor being co-contributors to a course.

Los cambios en la sociedad requieren cambios en la educación. Analizamos dos clases de cambios, ambas relacionadas con la flexibilidad. Un cambio afecta a la logística de la participación en la educación: el uso de la tecnología para aportar los tipos de procesos que utilizamos en la sociedad para la comunicación, el tratamiento de la información y el manejo de documentos y su presentación por las vías ordinarias de interacción en la educación superior. La tecnología permite acceder fácilmente a los recursos, compartirlos y colaborar independientemente del tiempo y de la distancia. Esto genera expectativas en nuestros estudiantes sobre el uso de la misma eficiencia en la educación. El segundo tipo de flexibilidad se relaciona con las nuevas técnicas pedagógicas. En particular, analizamos una aproximación a la pedagogía donde los estudiantes encuentran o crean recursos que comparten con los demás y que pueden ser reutilizados para ampliar los materiales de estudio en el curso. Este nuevo tipo de flexibilidad pedagógica convierte a los estudiantes y al instructor en co-contribuyentes al curso.