La influència del moviment gnòstic en la història cultural europea

Abstract

La finalitat de l’article és mostrar que des del començament dels grans moviments gnòstics d’escola (s. II dC) la tendència al dualisme gnòstic (tant pel que fa a la vivència religiosa com al pensament filosòfic) és una constant a través dels segles, fins arribar al segle XXI. La història de la cultura europea oriental i occidental al llarg dels segles ho fa palès. L’estudi vol fer un resum, doncs, del que el món gnòstic ha dit i fet de més representatiu al llarg de la nostra història a través dels docetes, maniqueus, montanistes, messalians, etc. Per fer-ne veure l’evolució, la llista s’ha ubicat segons cronologia en els diversos països o regions i tenint en compte els diferents accents culturals provinents del grec, llatí, albanès, dialectes italians, occità, provençal, català, francès, hongarés, hebreu (llengües eslaves: búlgar, croata, bosnià, rus), etc. El llistat, tot i no ser complet, palesa prou bé l’abast cultural del gnosticisme. Així i tot no es podia deixar a part una breu descripció de la càbala, perquè (pace G. G. Scholem) en ella el pensament gnòstic d’origen jueu té una importantíssima revifalla des de finals del segle XII a Provença fins avui mateix.

The aim of the article is to show that from the beginning of the great movements of the Gnostic school of the 2nd cent. AD the tendency towards a Gnostic dualism (in religious life as well as in philosophical thought) can be seen as a constant factor throughout the centuries, right up to the 21st. The history of Eastern and Western European history over the centuries makes this clear. This study seeks to summarise the most representative words and deeds of the Gnostics in the course of our history, through the docetists, the Manicheans, the Montanists, the Messalians, etc. In order to make the evolution apparent, the list has followed a chronological order according to the various countries or regions and has taken into account the diverse cultural emphases brought by the Greek, Latin, Albanian, Italian dialects, Occitan, Provencal, Catalan, French, Hungarian, Hebrew (the Slavonic languages: Bulgarian, Croatian, Bosnian, Russian, etc). For all that the list is not complete, it demonstrates the cultural extent of Gnosticism. In addition, it is important to include a brief description of the Cabala, because within that (pace G. G. Scholem) Gnostic thought of a Jewish origin experienced a considerable revival from the end of the 12th century in Provence and it continues right up to the present day.