Compassion or Renunciation? “That” is the question of Schopenhauer’s ethics

Abstract

La visió tradicional del pensament ètic de Schopenhauer és veure la renúncia de la voluntat- de-viure com la resposta més vertadera i més ètica a un món com el nostre, en què el patiment és enorme, endèmic i no redimit. Des d’aquesta perspectiva, l’ètica de la compassió, que a Sobre el fonament de la moral Schopenhauer resumeix en el principi «No facis mal a ningú sinó més aviat ajuda a tothom en la mesura que puguis», és la segona millor forma de viure, valuosa tan sols com un pas en el camí vers «salvar-se» de la voluntat- de-viure mitjançant la renúncia completa. En aquest treball suggerim que aquesta imatge tradicional de l’ètica de la compassió com una estació de pas en el camí vers l’opció normativament preferible de la renúncia amaga un conflicte fonamental al cor del pensament ètic de Schopenhauer. En el seu lloc, argumentem que Schopenhauer ha d’interpretar-se en tant que ofereix dos ideals independents i mútuament antagònics de l’ètica: la compassió i la renúncia. Després, posant el «resignacionisme» de Schopenhauer entre parèntesis, explorem el seu ideal de compassió i oferim una reconstrucció de l’ètica de Schopenhauer que defensa l’existència de «graus de valor inherent» entre els éssers vius. El nostre objectiu és demostrar amb aquesta reconstrucció que Schopenhauer ofereix una combinació d’ètica kantiana i ètica del sentit moral que té una considerable originalitat i resulta atractiva des del punt de vista de la teorització ètica contemporània.

The traditional view of Schopenhauer’s ethical thought is to see renunciation from the will-to-life as the truest, most ethical response to a world such as ours in which suffering is tremendous, endemic, and unredeemed. In this view, Schopenhauer’s ethics of compassion, which he encapsulates in On the Basis of Morality in the principle “Harm no one; rather help everyone to the extent that you can” is a second best way of living, valuable only as a step along the path to “salvation” from the will-to-life in complete renunciation. In this paper, we suggest that this traditional picture of the ethics of compassion as ultimately a way station to the normatively preferable option of renunciation masks a fundamental conflict at the heart of Schopenhauer’s ethical thought. Instead, we argue, Schopenhauer should be interpreted as offering two independent, mutually antagonistic ethical ideals: compassion and renunciation. Bracketing Schopenhauer’s resignationism, we then pursue his ideal of compassion and offer a reconstruction of Schopenhauer’s ethics that espouses ‘degrees of inherent value’ among living beings. We aim to show that on this reconstruction, Schopenhauer offers a hybrid Kantian/moral sense theory of ethics that has considerable novelty and philosophical attractions for contemporary ethical theorizing.

La visión tradicional del pensamiento ético de Schopenhauer es ver la renuncia de la voluntad-de-vivir como la respuesta más verdadera y más ética a un mundo como el nuestro, en el que el sufrimiento es enorme, endémico y no redimido. Desde esta perspectiva, la ética de la compasión, que en Sobre el fundamento de la moral Schopenhauer resume en el principio «no dañes a nadie sino más bien ayuda a todos en la medida en que puedas», es la segunda mejor forma de vivir, valiosa solo como un paso en el camino hacia el «salvarse» de la voluntad-de-vivir mediante la renuncia completa. En este trabajo sugerimos que esta imagen tradicional de la ética de la compasión como una estación de paso en el camino a la opción normativamente preferible esconde un conflicto fundamental en el corazón del pensamiento ético de Schopenhauer. En su lugar, argumentamos que Schopenhauer debe interpretarse en tanto que ofrece dos ideales independientes y mutuamente antagónicos de la ética: la compasión y la renuncia. Luego, poniendo el «resignacionismo» de Schopenhauer entre paréntesis, exploramos su ideal de compasión y ofrecemos una reconstrucción de la ética de Schopenhauer que defiende la existencia de «grados de valor inherente» entre los seres vivos. Nuestro objetivo es demostrar que en esta reconstrucción Schopenhauer ofrece una combinación de ética kantiana y ética del sentido moral que tiene una considerable originalidad y resulta atractiva desde el punto de vista de la teorización ética contemporánea.