Show simple item record

dc.contributorSerra Desfilis, Amadeo
dc.contributorUniversitat de València. Departament d'Història de l'Art
dc.contributor.authorIzquierdo Aranda, Mª Teresa
dc.date.accessioned2019-10-25T20:00:50Z
dc.date.available2019-10-25T20:00:50Z
dc.date.created2017-09-28 23:26
dc.date.issued2011-06-15
dc.identifieroai:hispana.mcu.es:15435137
dc.identifierV-482-2012
dc.identifier9788437082073
dc.identifierhttp://hdl.handle.net/10803/78998
dc.identifierhttp://hispana.mcu.es/es/registros/registro.cmd?tipoRegistro=MTD&idBib=15435137
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.12424/1499386
dc.description.abstractLa creació de la corporació d’oficis dels fusters de València marca el començament de la fusteria valenciana, en concret, la de la València medieval. Privilegis, estatuts i costum regien la vida i el treball d’aquest artífex la memòria dels quals mira de recuperar la present tesi. En conseqüència, s’analitza la seu evolució, des de els primers compassos com associació devota a partir de la conquesta de la ciutat en 1238 fins a esdevenir confraria d’ofici, contemplant la conjunció d’aspectes religiosos i assistencials en paral·lel a la component econòmica, social i política de la comunitat. L’estudi contempla la contribució de les ideologies socials i religioses sobre el pensament de l’artesanat, palpable a distints nivells, en els criteris religiosos, benèfics, socials, polítics i econòmics. Gràcies a la incidència del pensament religiós proclamat en homilies i sermons, aquestes pautes revertir en els capítols d’ordinacions que manifesten la lluita diària del mestre. A partir d’aquests paràmetres en l’observació es pren en compte els següents temes: • Estudi dels diversos protagonistes en el treball en fusteria en dos aspectes: 1. Extern: especialitats professionals. 2. Intern o familiar: categories laborals. • El patrimoni col·lectiu. • La implantació de l’ofici en la ciutat. • El relleu polític i social de l’ofici a nivell individual i corporatiu: la festivitat del patró, convits i commemoracions patronals, emblemes, participació en cerimònies i processons municipals, civils o eclesiàstiques. • Els escenaris de treball: l’obrador, la fàbrica, les drassanes, el bosc, el riu. • Els estris emprats pel fuster: tècniques i tecnologia de la fusteria medieval. • Aprovisionament i distribució de la matèria primera. • El pes econòmic de les activitats desplegades per cada branca. • Nivells de vida assolits pels seus components. • Presència de la fusteria en l’activitat constructiva a València en els segles XIII al XV, basat en els registres dels llibres d’obres conservats. L’arc cronològic abraça des de 1238 fins 1520, perquè el segle XV brinda a la investigació una interessant pàgina de la història social i artística de la fusteria valenciana, que assoleix una sòlida posició que perduraria fins mitjans del segle XVI. Els estatuts de 1497 posaren l’accent característic de la corporació, amb ells es tancava un cicle d’existència i experiència corporativa. La mort de Ferran II en 1516 i l’accés al tro del seu nét Carles I segellarien la incorporació del Regne de València a una nova realitat política i econòmica, molt allunyada dels paràmetres institucionals que originaren la corporació medieval. Fonts: Abracen la normativa laboral, la legislació comercial emanada de la monarquia i de les autoritats municipals, també els registres que informen de l’activitat dels fusters en l’esfera pública i privada sempre per a descobrir la seua condició social, la seua formació tècnica i la seua activitat professional. En general es basa en: Furs de València, Llibre de privilegis, Aureum Opus, protocols notarials, processos judicials, capítols d’estatuts, ordinacions municipals, Manuals de Consells, llibres d’obres.
dc.description.abstractThe doctoral dissertation El fuster, definició d’un ofici medieval examines the craft of the carpenters in Valencia in the middle ages, after the Christian conquest, with the arrival of the new settlers, until the beginning of the 16th century, when Valencia was in view of a different political situation and the diffusion of the Italian Renaissance put an end to the medieval period. So far the studies have been focused on specific aspects, like the craftsmen or their masterpieces. There was hardly any research about the institutional, social or professional conditions of the carpenter’s daily work. The emergence of the Offici o almoina dels fusters in the middle of 13th century set the main work principles. Thanks to their presence in the municipal council, the guild was also a social and political association which can communicate directly the individual and collective interests to the local government. The consolidation of the carpenter’s guild was a slow process of internal regulation throughout which the carpentry went up in value in the Valencia society. The research considers the following matters: • The particular circumstance of the carpenters in order to the different categories of workers. • The establishment of the corporation in the city. • The characteristics of the working area. • The techniques and tools used by the medieval carpenters in Valencia • The knowledge and abilities of the masters: arts and crafts in wood. • Prices and wages. • Wooden types used in Valencia: purchase and distribution of wood.
dc.format.mediumapplication/pdf
dc.language.isocat
dc.publisherArchivos de Medicina
dc.publisherUniversitat de València
dc.rightsADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectFacultat de Geografia i Història
dc.subject74
dc.titleEl fuster, definició d'un ofici en la València medieval
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
ge.collectioncodeOAIDATA
ge.dataimportlabelOAI metadata object
ge.identifier.legacyglobethics:11561359
ge.identifier.permalinkhttps://www.globethics.net/gtl/11561359
ge.lastmodificationdate2017-09-28 23:26
ge.lastmodificationuseradmin@pointsoftware.ch (import)
ge.submissions0
ge.oai.exportid149001
ge.oai.repositoryid7272
ge.oai.streamid5
ge.setnameGlobeTheoLib
ge.setspecglobetheolib
ge.linkhttp://hdl.handle.net/10803/78998
ge.linkhttp://hispana.mcu.es/es/registros/registro.cmd?tipoRegistro=MTD&idBib=15435137


This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record