Translation and rewriting from the Occitan cansó to Jean Renart’s Roman de la Rose

Abstract

Ever since its inception, the French roman narrative genre has experienced several processes of integration of fin’amors vocabulary and of themes and topics from troubadour lyric. The influence of Occitan troubadour poetry on medieval French narrative accentuates during the thirteenth century, occasionally materialising in lyric quotations within narrative texts. The aim of this work is to analyse the adaptation of troubadour love ethics to the pro-marriage and monarchic ideals of the twelfth and thirteenth-century French roman. This purpose will be served by the study of translation and resemantisation of fin’amors words carried out by Jean Renart, the first author to introduce lyric quotations in French narrative.

[ct] La penetració del lèxic de la fin’amors i de temes i motius procedents de la lírica trobadoresca en la narrativa francesa és palesa des dels orígens mateixos del gènere roman. La influència del moviment trobadoresc occità sobre la narrativa francesa medieval s’accentua al segle XIII i es concreta en alguns casos en la presència de cites líriques en textos narratius. La intenció del nostre treball és analitzar l’adaptació de l’ideari amorós trobadoresc a l’ètica matrimonialista i monàrquica que caracteritza el roman francès dels segles XII i XIII a través de l’estudi de la traducció i la resemantització del lèxic de la fin’amors a mans de Jean Renart, el primer a introduir cites líriques a la narrativa francesa.