Carta a un amic agnòstic [Letter to an agnostic friend]

Abstract

"Bé, Josep Ramon, aquí, tens, més o menys, com he quallat jo com a creient. Sé que em deixo moltes coses; però ja no puc més i em sembla que tu tampoc... si és que m'has aguantat fins ara. Malgrat que encara resten aquí: - L’experiència de la gratuïtat i la seva relació amb la fe (tot allò que més falta ens fa per a la nostra realització humana, descobrim que ha de ser gratuït. I tan bon punt perd aquest caràcter i es converteix en obligat, resulta que ja no ens realitza); - L’experiència de la mort. ¿No hauríem de dir que l'actitud que creu innecessària la pregunta sobre l'altra vida, pesa precisament en relleu fins a quin punt és baix el “nivell de vida”dels homes actuals en qüestions com la justícia final, els éssers estimats o la plenitud personal? Penso que només quan hom creu en la transformació de la mort té ple sentit intentar la impossible transformació d'aquesta vida; - L’experiència de culpa i perdó. (Per què s'ha de considerar “progre”el fet de silenciar aquest llenguatge si després tots els discursos humans - i no sols els de'n Guerra i de l'Aznar, sinó els de tants altres es revelen com una recerca desesperada de justificació?); - L'enorme dificultat de les relacions (i encara més de les accions conjuntades) i la sensació que cal continuar buscant-les contra tota esperança i sense substituir-les per autoritarismes eficaços..."