La reeducación de la escritura en los débiles mentales

Abstract

La no adquisició de la llengua escrita pot ser un element de marginació social, alhora que suposa la negació d'un instrument per a la formació i desenvolupament de la persona, per això no deu ni pot negar als febles mentals seva obtenció. Tanmateix, els seus handicaps, així com les exigències pròpies d'aquest aprenentatge (caràcter semiològic, camp de realització impost i limitat, normes d'execució necessàries) exigeixen una didàctica més acurada que atengui no només a les deficiències en sí i les seves causes, sinó la seva evolució i relació amb els altres elements integrants de la realitat escolar. L'execució gràfica per part dels febles mentals presenta certes irregularitats que provenen fonamentalment de la heterocromia del seu desenvolupament mental i del rebuig a les activitats convergents, que exigeixen més temps i exercici en l'adquisició de l'escriptura. Només la individualització ens permetrà atendre aquests aspectes i comunicar el sentit vivencial que l'escriptura necessita. La debilitat motriu, les deficiències perceptives, els problemes en la organizaci6n espai-temporal, les alteracions de lateralitat i els trastorns afectius seran les deficiències que caldrà investigar a través d'un diagnòstic continuat. L'atenció a aquestes desorganitzacions i a les seves possibles relacions ens permetrà augmentar les possibilitats d'èxit de la recuperació de l'escriptura. Es podrà disminuir la debilitat motriu mitjançant exercicis dirigits a augmentar la força, el to muscular i a aconseguir una adequada instrumentalització de la pinça de dits; paral·lelament s'ha de procurar la inhibició o potenciació dels moviments associats que interessen a aquesta praxi gestual. Tot això s'ha de combinar amb exercicis de relaxació, que disminueixen la tensió, i exercicis diaris d'afirmació. L'eliminació d'un defectuós anàlisi de les lletres o moviments haurà de considerar les possibles deficiències perceptives o espai-temporals, que ens permetin estructurar adequadament les realitzacions en el camp de l'execució gràfica. Un predomini lateral definit contribuirà, així mateix, a proporcionar punts de referència en l'elaboració dels esquemes organitzatius. Finalment, l'atenció a possibles trastorns afectius ens ajudarà a reduir la possibilitat de tensions estranyes a la pròpia recuperació.

The non-acquisition of written language can be an element of social margination, and it also represents the lack of a tool for personal growth and development. Its attainment, therefore, cannot be denied to the mentally weak. Nevertheless, its handicaps and the specific demands of this type of aprenticeship (symptomatic characteristics, imposed and limited area of performance, accuracy of performance) require a more carefully developed didactic program which attends not only the deficiency and its causes, but also its development and relationship to the other elements which make up the totality of school reality. The graphic perfomance of the mentally weak presents certain irregularities that strive, fundamentally, from the heterocromy of their mental development and the rejection of converging activities which, when learning how to write, require more time and practice. Individualization is the only means by which we will be able to really take into account all these aspects and communicate the vital meaning and importance of writing. Feeble motricity, perception deficiences, problems in space-temporal organisation, alterations in lateralization and affective disorders, are all deficiences that will have to be investigated through continued diagnosis. Paying special attention to this type of disorders, and the possible relationships between them, will allow us to increase the possibility of success in aiding the recovery of the writing ability. We can reduce feeble motricity with exercises that will increase the strength and muscular tone and aid in the adequate instrumentalization of the grasping movement of the fingers. At the same time we must inhibit or potentiate those associated movements that have to do with the practice of the affore mentioned grasping movement. All this must be combined with relaxing exercises in order to release tension, as well as periodic asserting exercises. In order to eliminate a deficient analisis of letters or qovements, we must consider possible space-temporal or perceptive disorders, and this will allow us to adequately structure what is being carried out in the area of graphic performance. Clearly marked lateral predominance will also contribute in providing points of reference for the elaboration of organizing schemes. Finally, special attention to possible affective disorders will help us reduce the possibilities of tension alien to the recovery itself.

La no adquisición de la lengua escrita puede ser un elemento de marginación social, a la vez que supone la negación de un instrumento para la formación y desarrollo de la persona; por esto no debe ni puede negarse a los débiles mentales su obtención. No obstante, sus handicaps, así como las exigencias propias de este aprendizaje (carácter semiológico, campo de realización impuesto y limitado, normas de ejecución precisas) exigen una didáctica más cuidadosa que atienda no sólo a las deficiéncias en si y sus causas, sinó su evolución y relación a los demás elementos integrantes de la realidad escolar. La ejecución gráfica por parte de los débiles mentales presenta ciertas irregularidades que provienen fundamentalmente de la heterocromia de su desarrollo mental y del rechazo a las actividades convergentes, que exigen mayor tiempo y ejercicio en la adquisición de la escritura. Solamente la individualización nos permitirá atender estos aspectos y comunicar el sentido vivencial que la escritura necesita. La debilidad motriz, las deficiéncias perceptivas, los problemas en la organizaci6n espacio-temporal, las alteraciones de lateralidad y los trastornos afectivos serán las deficiéncias que habrá que investigar a través de un diagnóstico continuado. La atención a estas desorganizaciones y a sus posibles relaciones nos permitirá aumentar las posibilidades de éxito de la recuperación de la escritura. Se podrá disminuir la debilidad motriz mediante ejercicios dirigidos a aumentar la fuerza, el tono muscular y a conseguir una adecuada instrumentalización de la pinza de dedos; paralelamente se ha de procurar la inhibición o potenciación de los movimientos asociados que interesan a esta praxis gestual. Todo esto se debe combinar con ejercicios de relajación, que disminuyen la tensión, y periódicos ejercicios de afirmación. La eliminación de un defectuoso análisis de las letras o movimientos deberá considerar las posibles deficiéncias perceptivas o espacio-temporales, que nos permitan estructurar adecuadamente las realizaciones en el campo de la ejecución gráfica. Un predominio lateral definido contribuirá, asimismo, a proporcionar, puntos de referencia en la elaboración de los esquemas organizativos. Por último, la atención a posibles trastornos afectivos nos ayudará a reducir la posibilidad de tensiones extrañas a la propia recuperación.