La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX
Keywords
Contemporary HistoryMallorca segle XIX, sociologia professions, professió mèdica, professionalització Medicina, intrusisme professional, curanders, deontologia mèdica, Història Social Mallorca
Mallorca siglo XIX, sociología de las profesiones, profesión médica, profesionalización Medicina, intrusismo profesional, curanderos, deontología médica, Historia Social Mallorca
Majorca 19th century, sociology of the professions, medical profession, medical professionalization, professional intrusion, non-professional healers, medical ethics, Mallorca Social History
Full record
Show full item recordOnline Access
http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tesisUIB/index/assoc/Canaleta.dir/Canaleta_Safont_Eva.pdfhttp://hispana.mcu.es/es/registros/registro.cmd?tipoRegistro=MTD&idBib=22775772
Abstract
La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”La Sociologia de les Professions ha establert la Revolució Industrial i l’adveniment de l’Estat Lliberal com a motors i catalitzadors de les professions actuals. Aquest estudi de cas analitza els canvis que es produïren a la professió mèdica mallorquina durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta professió es va construir amb el concurs de diversos agents professionalitzadors, entre ells i de gran importància, els curanderos i intrusos professionals. Alhora, es va produir una professionalització des de dins de la professió en la qual la deontologia mèdica i el control de les condicions de treball van ser focus d'especial atenció, així com la creació de la figura del metge ideal. La investigació ha posat de manifest la importància de les associacions mèdiques en el procés al•ludit, especialment quan la col•legiació va ser obligatòria. La professió mèdica mallorquina durant el període estudiat va experimentar un canvi de professió d'estatus a professió ocupacional posicionant-se amb èxit de manera hegemònica en el “mercat de la salut”
Date
2013Type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesisIdentifier
oai:hispana.mcu.es:22775772http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/tesisUIB/index/assoc/Canaleta.dir/Canaleta_Safont_Eva.pdf
http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.cmd?tipoRegistro=MTD&idBib=22775772
Copyright/License
all rights reservedCollections
Related items
Showing items related by title, author, creator and subject.
-
La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIXMiquel Novjara, Alexandre; Moll Blanes, Isabel; Canaleta-Safont, Maria Eva; Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (Universitat de les Illes Balears, 2013)La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”
-
La construcción de la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIXMoll Blanes, Isabel; Miquel Novajra, Alejandro, 1956-; Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts; Canaleta-Safont, Maria Eva (Archivos de MedicinaUniversitat de les Illes Balears, 2013-04-12)La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”.
-
ASSESSMENT OF BIOSAFETY PRACTICES IN UNDERGRADUATE & POSTGRADUATE STUDENTS IN AN ACADEMIC INSTITUTE IN ISLAMABADSYEDA QUDSIA; SANIA ARIF; NAZIA CHAUDRY; SAMINA UROOJ (Mintage Journals, 2013-01-01)Objective: Biosafety defines a set of rules that should be followed for the "containment" of biological agents, to protect the individual lab worker and the environment from its potential hazard.Methods: We conducted a cross-sectional, exploratory kind of study to assess the level of awareness among the undergraduate and postgraduate students of an academic institute in Islamabad and to see whether they differed in this awareness on the basis of their maturity and lab work experience. A total of 136 subjects were selected on the basis convenience sampling.Results: In most of the individual aspects, we could not detect a significant difference in knowledge about biosafety precautions in our two groups, but in overall awareness levels, we found out that postgraduate candidates were significantly better, which can be attributed to their higher percentage having present or past lab experience.Conclusion: The study highlights the need to have awareness sessions for all batches and for compulsory biosafety courses as early as possible in their course works to make their lab experience safe.