El pensament dialèctic i sintètic en la filosofia de l’educació durant el segle XX

Abstract

Aquest treball vol ser una contribució a la història de la filosofia de l’educació contemporània. Es presenten dues de les principals corrents que, al nostre parer, configuren la filosofia de l’educació a Catalunya en el segle XX: dialèctics i sintètics. En un primer moment, s’aborda la línia de pensament que, representada per Eugeni d’Ors i Octavi Fullat, entén l’educació com una dialèctica entre dos pols o extrems oposats i en conflicte permanent. En una segona part, s’analitza la visió sintètica del plantejament pedagògic, en consonància amb els postulats de la pedagogia perenne actualitzada pel cardenal Mercier i representada per diversos epígons catalans de Jaume Balmes i per Joan Tusquets. La metodologia emprada ha estat l’hermenèutica de textos a través de l’anàlisi, la interpretació i el contrast de l’obra filosoficopedagògica dels autors esmentats ______________________________________________

Ce travail veut être une contribution à l’histoire de la philosophie de l’éducation contemporaine. Il présente deux des principaux courants qui configurent, à notre avis, la philosophie de l’éducation en Catalogne au cours du XXe siècle : dialectiques et synthétiques. Dans un premier temps, il aborde la ligne de pensée représentée par Eugeni d’Ors et Octavi Fullat qui entend l’éducation comme une dialectique entre deux pôles ou extrêmes opposés et en conflit permanent. Dans un second temps, l’article analyse la vision synthétique de la pensée pédagogique, en consonance avec les postulats de la pédagogie pérenne actualisée par le cardinal Mercier et représentée par divers disciples catalans de Jaume Balmes et par Joan Tusquets. La méthodologie utilisée a été l’herméneutique de textes au travers de l’analyse, de l’interprétation et du contraste de l’oeuvre philosophico-pédagogique des auteurs mentionnés

This paper aims to make a contribution to the history of philosophy of contemporary education. It discusses two of the main currents which, in our opinion, configure the philosophy of education in Catalonia in the 20th century: dialectic and synthetic. At first, it follows the line of reasoning which, as represented by Eugeni d’Ors and Octavi Fullat, sees education as a dialectic between two opposing poles or extremes in perpetual conflict. In the second part, the synthetic approach to pedagogic practice is examined in accordance with the perennial pedagogy updated by Cardinal Mercier and represented by several Catalan followers of Jaume Balmes and by Joan Tusquets. The method employed has been textual hermeneutics using analysis, interpretation and contrast of the pedagogic and philosophical works of the writers mentioned

Este trabajo quiere ser una contribución a la historia de la filosofía de la educación contemporánea. Se presentan dos de las principales corrientes que, según nuestro parecer, configuran la filosofía de la educación en Cataluña en el siglo XX: dialécticos y sintéticos. En un primer momento, se aborda la línea de pensamiento que, representada por Eugeni d’Ors y Octavi Fullat, entiende la educación como una dialéctica entre dos polos o extremos opuestos y en conflicto permanente. En una segunda parte, se analiza la visión sintética del planteamiento pedagógico, en consonancia con los postulados de la pedagogía perenne actualizada por el cardenal Mercier y representada por diversos epígonos catalanes de Jaume Balmes y por Joan Tusquets. La metodología utilizada ha sido la hermenéutica de textos a través del análisis, la interpretación y el contraste de la obra filosóficopedagógica de los autores mencionados.