D'alumna a mestra: l'accés de les dones al magisteri oficial

Abstract

Al llarg del segle xix les dones van aconseguir considerables avenços pel que fa a l�educació. La necessitat de crear escoles de nenes i les exigències de tipus moral de la ideologia de les esferes separades van donar lloc a una creixent demanda de dones mestres. En un primer moment, es pensava que seria molt difícil atreure noies amb un mínim nivell cultural, disposades a dedicar-se plenament a la tasca de mestra a canvi d�un salari més baix, encara, que el dels mestres. Així, a les primeres mestres no se�ls va exigir tenir gaires coneixements. Tampoc no es creia que per ensenyar nenes els calgués tenir un nivell acadèmic equiparable al dels mestres de nens. Aquestes premisses es van traduir en una formació, un prestigi professional i unes condicions de treball molt més deficitàries que les dels seus companys. A grans trets, aquestes són les circumstàncies que van acompanyar els primers passos de les mestres d�escola pública del segle xix. Tot i aquest panorama inicial, el col·lectiu de les mestres va saber maniobrar hàbilment en un medi advers i fer un bon ús dels elements que podien jugar a favor seu per tal de millorar el seu estatus i aconseguir el reconeixement social que creien merèixer. Es pot afirmar que, al tombant de segle, les actuacions i els avenços professionals aconseguits per les mestres arribaven a posar en qüestió alguns dels fonaments de la mateixa ideologia de les esferes separades que, inicialment, havia fet possible la seva incorporació al magisteri.

The aim of this lecture is to analyse the entry of female schoolteachers into the state school system in Catalonia during the second half of the 19th century. By the middle of the century, almost all of the teachers were male. They taught in boys� schools, rural mixed schools and nursery schools. Women could only teach in the scant girls� schools. Nevertheless, the ideology of separate spheres made schoolmistresses indispensable in order to create a necessary schoolgirls� network. The analogies between teaching and maternity were not decisive during the first decades of this process. Despite the urgent need for female schoolteachers, the entry of women teachers into state schools was not a bed of roses. Their training, professional prestige, pay and other working conditions were much worse than those of their male colleagues. On the other hand, schoolmasters tried to retain their positions. Most of them disagreed with the feminization policy initiated by the Spanish state during the last decades of the century. They insistently defended a teacher�s paradigm based on the father figure. The analogies between teaching and maternity arose in order to overcome these resistances to the professional expansion of women teachers. Schoolmistresses didn�t accept these inequalities or restrictions and tried to define their own professional model. They developed abilities to negotiate and individual strategies of resistance that should be understood as a form of apprenticeship oriented towards the gestation of a strong professional identity. Their activism and the capacity to generate supportive networks among them were evident in the struggle for equal pay. This achievement was decisive to these women who encroached on a historically male preserve.

Durante el siglo xix las mujeres consiguieron importantes logros en materia educativa. La necesidad de crear escuelas de niñas y las exigencias de tipo moral de la ideología de las esferas separadas dieron lugar a una creciente demanda de maestras. En un primer momento, se pensó que sería casi imposible encontrar chicas jóvenes, con un cierto nivel cultural, dispuestas a dedicarse plenamente al magisterio a cambio de un salario aun más escaso que el de los maestros. Por ello, a las primeras maestras no se les exigió tener grandes conocimientos. Por otra parte, para enseñar a las niñas no se creía necesario un nivel académico equiparable al de los maestros de niños. Dichas premisas se tradujeron en una formación, un prestigio profesional y unas condiciones de trabajo mucho más deficitarias que las de sus colegas. A grandes trazos, estas son las circunstancias que acompañaron los primeros pasos de las maestras de escuela pública del siglo xix. A pesar de este panorama inicial, el colectivo de maestras supo maniobrar hábilmente en un medio adverso y hacer un buen uso de aquellos elementos que podían jugar a su favor para mejorar su estatus y conseguir el reconocimiento social que creían merecer. Se puede afirmar que, a finales de siglo, las actuaciones y los logros profesionales conseguidos por las maestras llegaron a cuestionar algunos de los pilares de la propia ideología de las esferas separadas que, inicialmente, había posibilitado su incorporación al magisterio.