La polèmica antiislàmica i la quasi impossibilitat d’una entesa

Abstract

Pere el Venerable, durant el seu viatge a Hispània entre 1142-1143, va concebre la idea de traduir a la llengua llatina els textos coneguts que feien referència a la vida i doctrina de Mahoma. La finalitat era obtenir informació per a una millor refutació de l’Islam. A la segona meitat del segle XIII neix un moviment proselitista i missional dirigit per les ordes Franciscana i Dominicana, que crearen centres d'estudis, els anomenats Studia Linguarum. A aquesta etapa pertany Ramon Martí (1230-1484/85), autor d’una obra que conté una primera part antiislámica (De origine et progressu et fine Machometi et quadruplici reprobatione eius, també coneguda com De Secta Machometi) y una segona part expositiva de la fe cristiana (Explanatio Simboli Apostolorum). Aquesta obra va condicionar el gènere literari antiislàmic, fins al punt d’inspirarne altres obres o, simplement, ésser objecte de plagi i citacions sense cap mena de referència al seu autor. Les dues parts d’aquesta obra han arribat a nosaltres de forma independent.

Peter The Venerable during his voyage to Hispania between 1142-1143 conceived the idea of translating to Latin the known texts concerning Mohammed life and doctrine. The aim was to build up information in orde to better refute Islam. In the second half of the century thirteen a proselytizing and missionary movement directed by the Orders of the Franciscans and Dominicans, that created centers of studies, the so called Studia Linguarum. To this epoch there belongs the Dominican Ramon Martí (1230-11284/85), author of a work who contains the first antiislamic part (De origine et progressu et fine Machometi et quadruplici reprobatione eius, also known like De Secta Machometi) and the second explanatory part of the Christian faith (Explanatio Simboli Apostolorum). This Ramon Martí's work determined the antiislamic genre, up to the point that inspired others, or simply it was an object of plagiarism and appointments without any reference to his author. Both parts of this work have come to us as two independent writings.